Capítol 8 de “Temps Mort”: “Mónica Gaetano, el temps en presó preventiva”

 In Noti HOME CAT, Premsa, Premsa Escrita, Premsa Ràdio

 

Mónica Gaetano porta gairebé quatre anys en presó preventiva. Mentre espera una sentència on creu que la declararan innocent, ha estudiat com reclamar la reparació econòmica pels anys entre reixes. Fa gairebé deu anys que està en situació de privació de llibertat. Va complir condemna durant set anys, però després va continuar tancada en un CIE i a la presó preventiva. Qui li tornarà el temps perdut?

(Article de Temps Mort)

40 dies al CIE i 3 anys en presó preventiva: “És un malson”

L’Estat ha d’indemnitzar les persones innocents en presó preventiva però és una reparació que quasi mai arriba

“És un malson, el tracte és inhumà”, explica Mónica Gaetano quan recorda com va acabar al centre d’internament d’estrangers (CIE) de València. L’any 2014 abandonava Wad-Ras després de 7 anys de condemna per un delicte contra la salut pública.

El seu objectiu era refer la vida i trobar una feina per enviar diners als quatre fills que va deixar al Brasil. El somni només va durar unes quantes hores. Justícia no trobava el passaport que li havien requisat i, per tant, era una persona en situació irregular.

 

40 dies més de reclusió. I encara quedava un tancament per venir. La protagonista del podcast de “Temps mort”, a Catalunya Ràdio, va acabar de nou a la presó per una investigació de la qual es declara innocent. En total, 10 anys de privació de llibertat, 4 dels quals sense sentència ferma.

foto-article_c8_2

Mónica en un dels molts tallers que es realitzen dins de Wad-Ras.

Indemnització per als innocents

Des del 2019, l’Estat està obligat a indemnitzar les persones privades de llibertat que siguin declarades innocents. La responsabilitat patrimonial que ha de pagar l’administració es calcula segons l’impacte econòmic que hagi pogut suposar el temps de reclusió per a la persona investigada, però en cap cas fa valoració dels efectes emocionals, psicològics o d’estigma social.

“A Espanya tinc una etiqueta”, diu Gaetano. Com moltes altres persones migrades i amb antecedents, la por d’una detenció sempre està present.

El temps al CIE no es retorna

El projecte PorCausa.org, dedicat a la investigació i les migracions, estima que hi ha fins a 470.000 persones en situació irregular a Espanya. Segons la llei d’estrangeria, no disposar de documentació que avali la teva residència al país és una infracció greu que pot comportar una sanció administrativa, però les conseqüències que se’n deriven són més semblants a les d’un delicte que no pas a les d’una multa: privació de llibertat mentre el jutjat decideix si et deporten.

El tancament es fa en un CIE, espais amb un llarg historial de clarobscurs i denúncies de violacions de drets humans, segons múltiples entitats del tercer sector i institucions internacionals com les Nacions Unides. “Va ser pitjor que la presó”, lamenta Gaetano.

L’informe “10 años mirando a otro lado”, del Servei Jesuïta a Migrants, calcula que el 2019 hi va haver més de 6.400 persones als CIE d’Espanya, de les quals gairebé el 60% van ser posteriorment alliberades.

És el cas de la protagonista del podcast, a qui van deixar sortir després de 40 dies sense gaires explicacions i amb un trauma que encara l’acompanya. Organitzacions com Irídia denuncien la suspensió de drets fonamentals com la llibertat personal sota la premissa de la “lluita contra la immigració irregular” i exigeixen el tancament immediat de tots els CIE.

Capítol 8 de “Temps Mort”: “Mónica Gaetano, el temps en presó preventiva”

Il·lustració de Samy Aria Barzegar per el programa
“Temps Mort” de Catalunya Ràdio (CCMA)

La reparació que mai arriba

“Vaig estar dos mesos amb síndrome de pànic. Em bloquejava quan veia un cotxe de Mossos perquè temia que vinguessin a detenir-me”

Després de complir condemna i de passar pel CIE, va aconseguir un nou passaport i una feina que l’ajudava a sobreviure, fins que els seus antecedents la van vincular a un nou cas de tràfic d’estupefaents.

Torna a Wad-Ras. Ha passat 3 anys i 10 mesos a l’espera d’un judici on està segura que la declararan innocent per manca de proves. Mentrestant, s’ha informat sobre el dret a reclamar una indemnització pels dies perduts. “Si no soc culpable, hauran de pagar-me”, apunta.

Tot i això, es mostra positiva. El temps entre reixes li ha servit per aprendre idiomes, estudiar, organitzar l’acollida de noves internes i fundar el cor de la presó. “Estem tancades, però podem cantar i expressar al món que volem ser lliures”, reflexiona.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search