Els mercedaris de Panamà i la seva missió amb el més necessitat, una obra social que no es deté

Del dolor de veure gent gran dormint als carrers va néixer el “Hogar San Pedro Nolasco”; de la necessitat de donar futur als nens pobres van sorgir centres educatius; i del carisma d’alliberar captius, el ministeri en les presons panamenyes

[Article extret íntegrament de Panorama Catòlic -el mitjà imprès de l’Església Catòlica a Panamà-]

La història de l’Orde de la Mercè a Panamà és la d’una fe encarnada en la realitat social més dura. Des que van arribar al 1980 al barri de El Chorrillo, els Mercedaris van decidir no instal·lar-se en un lloc còmode, sinó en un dels sectors més colpejats per la pobresa, la violència i l’abandonamnet. Aquí van començar un camí de servei que avui es reflecteix en obres concretes: una llar per a gent gran sense família, centres educatius per a nens i joves en risc, i un treball pastoral constant amb les persones privades de llibertat.

Una llar nascuda del dolor i convertit en refugi

Tot va començar quan els pares Joaquín Millán Rubio i Tomás Tomás van observar com diversos ancians dormien en els portals de l’església de La nostra Senyora de Fàtima, molts estaven malalts, sense familiars ni recursos. Va ser llavors quan la resposta no es va fer esperar i van decidir obrir un espai on poguessin viure amb dignitat.

Així va néixer el “Hogar San Pedro Nolasco”, que s’ha convertit en casa i família per a desenes de gent gran. Avui, 38 residents reben alimentació, atenció mèdica, teràpies, acompanyament espiritual i, sobretot, afecte. “La Llar no és un asil, és un lloc on els avis tornen a sentir-se a casa”, afirma fra Javier Mañas, un dels religiosos de l’orde.

Sembrar esperança abans que sigui tard

Amb l’experiència en El Chorrillo, els frares de l’Orde de La Mercè van entendre que atendre els nens era clau per a trencar els cicles de pobresa i violència. Va ser llavors quan va néixer el Centre de Formació Integral “Nuestra Señora de la Merced”, que avui atén més de 600 estudiants entre maternal i pre mitjana. En aquestes aules no sols s’ensenya matemàtiques o lectura, sinó que cada nen rep alimentació diària, suport psicològic, acompanyament espiritual i l’abraçada d’una comunitat que creu en el seu futur. Molts provenen de llars disfuncionals, i el centre educatiu es converteix en la seva segona llar, sobretot, perquè allí passen la major part del seu dia, perquè l’horari va des de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda.

El model es va expandir a Burunga, en Arraiján, on la Fundació Educativa “San Pedro Nolasco” i el Col·legi Federico Humbert treballen amb més de 400 estudiants i les seves famílies. Allí, l’aposta també és integral, brindant formació acadèmica, enfortiment de valors, nutrició i prevenció de la violència juvenil. “Cada nen que cuidem és una vida que rescatem de futurs grillons, ja sigui la droga, la colla o la presó”, assenyala fra Javier.

A més, compten amb el Centre d’Estimulació Primerenca per a nens de 0 a 3 anys, que ofereix aquest servei i el d’educació inicial d’alta qualitat, esperant tenir com a resultat nens que estiguin en condicions d’ingressar a l’educació formal havent aconseguit les fites corresponents a les seves edats i en una condició de salut física i emocional òptima i, d’aquesta manera, puguin desenvolupar-se plenament en centres educatius i en les seves comunitats.

En la presó pot florir l’esperança

El carisma mercedari va néixer fa vuit segles a Barcelona, quan Sant Pere Nolasc va fundar l’orde per a redimir als captius. Avui, aquest mateix esperit s’actualitza a Panamà a través de l’acompanyament a persones privades de llibertat a La Joya, La Joyita, El Renacer i Tinajitas.

Allí, els religiosos no sols celebren l’Eucaristia, també ofereixen escolta, tallers formatius, espais d’oració i una mà amiga per als qui, moltes vegades, se senten oblidats per la societat.

“Estar privat de llibertat no és perdre la dignitat. L’Evangeli ens recorda que cada persona té un valor infinit i que sempre es pot tornar a començar”, sosté fra Javier.

Guardians del patrimoni i la memòria

Els mercedaris també custodien un dels temples més emblemàtics del país, l’Església de La Mercè, en el Barri Antic, un monument històric que forma part del llegat cultural i espiritual de Panamà. Des d’aquest lloc, s’entrellacen la història colonial, la tradició religiosa i la vida comunitària que continua viva entre les pedres centenàries.

Avui, la comunitat mercedària a Panamà està integrada per sacerdots, religiosos i joves en formació. La seva labor no seria possible sense la col·laboració de voluntaris, professionals de la salut, docents i laics compromesos que, inspirats en el carisma de la Mercè, fan possible que l’esperança es concreti en accions diàries.

En un país marcat per desigualtats, els mercedaris representen una presència de misericòrdia i llibertat. La seva missió es reflecteix en cada ancià que viu a plenitud i part d’aquest món acompanyat, en cada nen que descobreix el seu potencial en una aula, en l’ordre i la cura de cada temple històric i en cada privat de llibertat que somia amb una segona oportunitat.

Més que una congregació religiosa, la Mercè a Panamà és avui un far de dignitat que il·lumina les perifèries socials i espirituals del país.

Article original (clicar per veure)