La cara més personal del Conseller de Justícia de Catalunya
El conseller de Justícia es va interessar per la labor social de la Fundació i va reflexionar sobre la seva trajectòria, les seves conviccions i els reptes de la justícia actual en una entrevista publicada en Proyecto Libertad
Fa algunes setmanes, els màxims responsables del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb els qui mantenim diverses vies de col·laboració, van venir a visitar l’Obra de la Fundació i la comunitat dels Mercedaris per a conèixer de prop la nostra labor i l’impacte dels nostres projectes.
Ens van acompanyar el Sr. Ramon Espadaler, Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat; la Sra. Maite Casado, Secretària General; la Sra. Elena Pérez, Secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima; i el Sr. José María Montero, Director General d’Assumptes Penitenciaris.
Durant la visita realitzem una entrevista molt personal al Sr. Ramon Espadaler que posteriorment publicaríem en la revista Proyecto Libertad (revista oficial de l’obra redemptora i alliberadora dels mercedaris de la Província d’Aragó), dirigida pel mercedari Fermín Delgado.
Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, va anar a visitar al conseller en el Palau de la Generalitat de Catalunya per a lliurar-li en mà la revista i agrair-li el seu interès, proximitat i predisposició a col·laborar amb la nostra obra social i futurs projectes.
Entrevista a Ramon Espadaler, Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat
Qui és realment Ramon Espadaler?
Ramon Espadaler Parcerisas (Sant Quirze de Besora, Vic, 1963) és espòs d’Anna i pare de Miquel, Maria i Queralt, als qui, massa sovint, he desatès per a fer política.
Actualment soc el Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya i Secretari general d’Units per Avançar.
Tota una vida dedicada a la política com l’entén vostè?, què és per a vostè la política?
L’entenc com una manera de ser útil, de crear oportunitats i de resoldre problemes, més que de crear-los.
Creu que ha valgut la pena dedicar-se a ella durant tants anys?
Sí. La política m’ha donat moltes oportunitats de canviar coses i moltes lliçons d’humilitat, particularment quan les coses no han sortit com un esperava i això ensenya molt.
Quina opinió té del mode com s’exerceix la política actualment? Era millor abans que ara, o al revés?
Cada moment té coses bones i dolentes. No soc dels que pensen que qualsevol temps passat va ser millor. De l’actualitat, la cosa que més m’inquieta és la facilitat amb la qual es poden difondre falsedats i amb la qual es poden estigmatitzar a persones i col·lectius.
Considera que l’opinió que tenen els ciutadans, especialment els joves, de la classe política està justificada?
Alguna cosa no hem fet bé quan molts joves no tenen facilitats per a desenvolupar el seu projecte de vida, malgrat haver-se preparat a consciència.
Li agrada ser Conseller de Justícia, o preferiria que li haguessin ofert una altra Conselleria més tranquil·la i menys cridanera?
El dia que el President Illa em va proposar responsabilitzar-me del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, li vaig dir que si hagués pogut triar, hauria triat exactament això.
El Departament s’ocupa de l’administració de Justícia, de les presons, dels centres de menors, de la memòria democràtica, de l’impuls del Dret Civil Català, de l’atenció a les víctimes dels delictes o dels assumptes religiosos. Fixi’s que ofereix moltes oportunitats de ser útils a les persones vulnerables o en moments de vulnerabilitat.
Quins són els problemes més complicats que s’ha trobat com a Conseller de Justícia? Tenen solució?
Trobem urgències i trobem temes importants. Entre les urgències, descongestionar als tribunals i superar el col·lapse, perquè la justícia lenta és menys justa. Entre els temes importants, impulsar un nou model de selecció i formació dels servidors públics en les presons.
Solucions? Quant al col·lapse judicial, el Pla de xoc contra la multireincidència a Barcelona i l’acord per a incrementar notablement el nombre de jutges en el conjunt de Catalunya. I quant a la formació, estem avançant en el disseny del nou pla, amb un acord parlamentari bastant ampli.
Immigració, menes… estan vinculats a un increment de la delinqüència i, per tant, de la tensió social sobre aquest tema?
Quan vaig tenir la primera responsabilitat executiva, fa molts anys en la Direcció General d’Administració Local, el meu referent polític, Jacint Codina, persona creient i de fermes conviccions, qui va ser alcalde de Vic, em va regalar una imatge romànica de la Fugida a Egipte de la Sagrada Família, i em va dir que quan tractés la immigració, mai perdés de vista que ells també eren refugiats i migrants. La igualtat en la dignitat de totes les persones és un punt de partida irrenunciable.
Considera que un enduriment de les penes és una bona resposta per a frenar l’increment de la delinqüència?
L’enduriment de penes és una resposta simple a un tema complex, que dona més vots que solucions. Les inversions socialment més rendibles, no són les que es fan al final (policia, tribunals i presons, que són òbviament necessaris), sinó les que fem al principi de la cadena (educació, treball, cobertura social…), donant oportunitats a les persones.
Quina resposta existeix des de la seva Conselleria al problema dels delinqüents habituals que entren i surten de les comissaries com si res?
Descongestionar els jutjats que s’ocupen de la multireincidència perquè puguin realitzar els judicis ràpids i immediats que estableix la llei.
Existeix col·laboració entre Justícia i les entitats que treballen amb els delinqüents o per a prevenir la delinqüència?
És crucial, per moltes raons: perquè l’Administració no arriba a tot, perquè en les entitats socials existeix un capital humà que ha d’aprofitar-se i perquè les entitats aporten una ànima i una proximitat que és imprescindible. En aquest àmbit, l’Obra Mercedària és encomiable. Per la solidesa, pel compromís, per la sensibilitat i per la trajectòria solvent.
Compte el seu departament amb els mitjans suficients per a exercir la seva labor amb eficàcia?
Els recursos sempre són limitats o insuficients, precisament per això és necessària la política. En aquest sentit, soc fan de l’alcalde de Rotterdam al qual vaig conèixer fa uns anys i deia que si tingués un euro, l’invertiria en educació, si tingués dos, els invertiria en educació i si tingués tres, els invertiria en educació… Una manera de posar en valor les polítiques socials de naturalesa preventiva.
Alguna experiència reconfortant que l’ajudi a continuar amb bon ànim la seva labor?
Reconforta veure la humanitat de professionals i voluntaris a les presons, en els centres educatius de menors o en les iniciatives orientades a la reinserció. Però també reconforta avançar en el si de l’Administració per a aconseguir més recursos, una qüestió possiblement menys visible, però fonamental.
L’últim llibre que ha llegit.
Estic llegint “Llibertat” les memòries d’Angela Merkel, un referent en el terreny de la democràcia cristiana i de l’europeïsme, útil per a transitar en moments complicats com els que vivim.
Quin tipus de música li agrada escoltar?
Soc de música clàssica, barroca, sobretot de JS Bach.
El seu equip de futbol?
Soc poc futboler, però culturalment culer.
Com cristià, a quin sant s’encomana més?
M’encomano al meu patró, Sant Ramon Nonat, mercedari.
Una cançó.
“Sultans of Swing” de Dire Straits, encara que no sé molt bé si perquè la cançó no envelleix o perquè jo m’he fet vell…
Un esport.
Soc més aviat de caminar.
Una pel·lícula.
Soc poc cinèfil… El 47
Un lloc on retirar-se.
Des d’una església, fins a un passeig solitari pel Museu Nacional D’Art de Catalunya (MNAC).
Una virtut.
Triar a persones molt millors que jo per a fer equip.
Un defecte.
Soc introvertit.
Una tristesa.
M’entristeix i em toca cada suïcidi a la presó.
Una alegria.
M’alegra comprovar que hi ha molta gent compromesa amb fer les coses bé, capaç d’aïllar-se del soroll polític, mediàtic, de les xarxes.
Un eslògan.
No facis res del que la teva mare no pugui sentir-se orgullosa. Crec que ho va dir Jackson Browne.
Publicació original de l’entrevista publicada en la revista
Proyecto Libertad (de la pàgina 23 a la 26)
