800 años de La Merced por Vida Nueva

La captivitat, sense cap dubte, era una de les nafres socials més urgents de la societat de frontera del segle XIII a la Península ibèrica. La guerra oberta i la constant tensió entre els regnes cristians i musulmans generava captius. Homes, dones i nens, majoritàriament innocents, eren arrencats de la seva terra i reduïts a mera mercaderia humana per debilitar l’enemic. Les ciutats, les viles, els  i els regnes havien creat sistemes de solidaritat social per rescatar els seus captius. En aquest context, un home de frontera, acostumat a aprofitar els obligats pactes de pau i de treva, com era un mercader, l’origen sembla provençal i que estava establert a Barcelona, ​​anomenat Pere Nolasc, va donar origen a una institució religiosa de caritat dedicada a redimir els pobres captius, o millor dit, als captius pobres. I això fet per mercè, és a dir, per misericòrdia, sense portar guany a canvi, per pur amor.

D’aquella mirada compassiva de Nolasc i dels seus primers companys va néixer la Mercè, un orde religiós posada al servei de la societat i de l’Església per fer la mercè de redimir els pobres captius i tornar-los així la dignitat de la llibertat dels fills de Déu que el sistema els havia arrabassat.

Descargar suplement complet PDF