José Mª Carod: “La caritat queda retallada si excloem als presos”

 In Noti HOME CAT, Premsa, Premsa Escrita

José María Carod, religiós mercedari i director del Secretariat de Pastoral Penitenciària de Barcelona, ens parla des de la fe, la misericòrdia i l’oració. Tres pilars fonamentals per a donar esperança als privats de llibertat

 

[Article i fotos -excepte portada- extrets íntegrament de Info Católica, el portal d’informació i opinió socio-religiosa. Per Javier Navascués]

 

José Mª Carod Félez. Religiós mercedari des de setembre de 1975. Ordenat sacerdot en 1981. Llicenciat en Teologia i Màster en Pastoral Penitenciària. Treballa 9 anys en la pastoral juvenil per les comunitats mercedàries d’Aragó, Catalunya i València. 6 anys rector de la Verge de la Pau de Saragossa, una parròquia -llavors- marginada i marginal. En 1997 és nomenat capellà de la presó de joves de Barcelona on roman. En 2002 és designat director del Secretariat de Pastoral Penitenciària de Barcelona, càrrec que continua servint. En 2003 és destinat a la comunitat de la Llar Mercedària de Barcelona. Una casa d’acolliment per a presos de permisos o en tercer grau. Una comunitat formada per tres religiosos mercedaris i 9 presos. Allí viu actualment i és des d’on ens respon a aquestes preguntes.

 

Què suposa per a vostè ser designat com a responsable de la pastoral penitenciària de Barcelona?
Per a mi significa un vot de confiança de part del Sr. Cardenal de Barcelona. Sabem que el Senyor no ens demanarà res que estigui més enllà de les nostres possibilitats. Per tant, significa que encara he de redescobrir en mi, possibilitats ignorades. I a Barcelona, a la Província Eclesiàstica (que comprèn les tres diòcesis) s’obre un vast camp d’acció. Després de gairebé 20 anys podríem dir que … estem començant a ser veu dels sense veu.

Per què és important viure amb intensitat aquesta obra de misericòrdia?
Obra de misericòrdia, mandat de Jesús, examen al final de la nostra vida… com vulguem dir-ho. Crec que en l’evangeli tot es complementa, i res exclou a res. Jesús, en Mt 25 parla dels quals passen fam, set, els nus, estrangers, malalts … i els presos. És tan important viure reconeixent en els presos als germans petits de Jesús que -m’atreviria a dir- la caritat cap als germans necessitats es queda retallada si excloem als presos. I, per desgràcia, això és molt comú entre molts creients. Els molesta sentir parlar dels presos. Quan és Jesús mateix qui els nomena com necessitats d’atenció.

entrevista-carod_info-catlica_1

Com percep dia a dia vessar-se la misericòrdia de Déu en els seus anys de pastoral penitenciària?
La misericòrdia de Déu se m’ha manifestat en forma d’agraïment; agraïment sincer i lleial per part dels presos. També en forma de perdó i penediment; aquí és quan té sentit ple el ser sacerdot, capellà de presó, per a poder -en nom de Déu- regalar el perdó a qui ha sol·licitat el sagrament.
Dels presos (i del Senyor) he après a escoltar sense jutjar-los, sense mirar el delicte comès, sense condicionaments mediàtics. Descobrir el rostre de Jesús enmig d’un món tan hostil és… un regal.
He après a tenir gana i set de justícia. Constantment. El sistema penitenciari de per si mateix és punitiu i no restaurador de les persones. Fam de justícia, de que algun dia inventem una nova manera d’ajudar als qui cometen delictes. Tancar-los en una presó és emmagatzemar i acumular violència i encara odi i venjança. I enmig de tota aquesta mar de contradiccions el Senyor es fa present com: companyia, escolta, riure o llàgrimes, esperança, oració, silenci…

Quins casos li han impactat més en tots aquests anys?
He conegut diversos casos rellevants segons els mitjans. I puc dir que una cosa és la quantitat de superxeries que es diuen entorn d’un delicte, víctima i infractor, i una altra cosa és la realitat de la persona que et trobes al pati de la presó. Des de la meva situació de sacerdot mercedari he pogut escoltar en confessió a persones acusades d’un assassinat que mai van cometre, i no obstant això estaven en la presó per això. He descobert el cor solidari dels presos compartint el poc que tenen per a ajudar a missioners a Àfrica. He realitzat el camí de Sant Jaume amb presos tres vegades sense tenir cap problema de seguretat o convivència (i no venien amb nosaltres policia o funcionaris).
He vist com l’Esperit Sant inflamava els cors dels presos en un curs Alpha Prisiones i públicament reconeixien els seus errors i demanaven perdó davant dels altres. He vist com l’amor manifestat en forma de servei és capaç de transformar els pensaments i desitjos dels presos. Això sobretot després d’haver realitzat dos retirs Effetá dins de la presó i veure com a poc a poc s’anaven transformant les mirades i les expressions dels participants en el retir.

Per què és important sembrar amb fe, encara que no es vegin fruits immediats?
(Somriure) Un és el que sembra, un altre el que recull. Jesús ens envia a anunciar la Bona Nova. Potser camina una mica despistat, però… en quina part de l’evangeli diu que recollirem els fruits del sembrat? Crec que tenim una espècie d’obsessió per ‘convertir’ a la gent, per tenir acumulats ‘punts’, ‘mèrits’ per al cel. La misericòrdia del Senyor no s’assembla en res a la nostra manera de ‘comptar’ o ‘mesurar’. La nostra missió és sembrar. Uns altres recolliran si així ho vol el Senyor. L’important és que la persona descobreixi la proximitat del Abbá (Pare) a la seva vida, i des d’aquí comenci a caminar.

Parli’ns de la importància de l’oració, per a tocar els cors dels presos que estan allunyats de Déu.
L’oració pels presos és molt més important del que creiem. Molt més. Puc dir que en els dos retirs Effetá que vam fer hi havia moltes persones orant pels presos que feien el retir. Oració dia i nit. Per a adonar-nos que és el Senyor el que actua en la vida dels presos. Nosaltres només som instruments al servei de l’evangelització. No obstant això, tu pots escoltar les peticions de qualsevol missa en qualsevol parròquia… i qui es recorda de resar pels presos? És una de tantes assignatures pendents relacionades amb la caritat envers els presos.

entrevista-carod_info-catlica_2

Fins a quin punt una persona que ha tocat fons pot estar més receptiva al missatge alliberador de Jesús?
S’està més receptiu perquè en la presó vius en pròpia carn l’absència de llibertat física, la solitud, l’abandó dels amics, la traïció, la violència contínua, el anorreament sistemàtic de la persona, el dolor físic i el dolor psíquic… des de la presó és fàcil identificar-se amb Jesús en la Passió. I allí s’entén millor quant ens ha estimat. Es descobreix que Jesús confia en el Pare malgrat tot el que va conduir al Divendres Sant. Però, perquè hi ha Diumenge de Resurrecció, comença l’alba a la vida, al canvi, a l’esperança. Ens ho ha dit el Papa Francesc: “No hi ha pena vàlida sense esperança. Una pena clausurada en si mateixa, que no doni lloc a l’esperança, és una tortura, no és una pena” (Vídeo missatge al VI Congrés Mundial contra la pena de mort. Juny 2016).

Per què són molt selectius a l’hora de seleccionar les persones que visiten als presos?
Perquè ser voluntari de Pastoral Penitenciària requereix preparació, constància, formació permanent, comunió amb l’Església. No podem jugar amb les esperances de les persones, i menys quan aquestes persones estan tancades en una presó. Sí. És una cosa seriosa. Anar a la presó a tranquil·litzar la teva consciència és trair l’evangeli i utilitzar als presos com a objectes perquè tu guanyis punts en una absurda carrera que mai guanyaràs.

És important tenir-ho clar i un compromís, no anar només una vegada per curiositat…
Qui va a la presó per curiositat millor que no vagi. No és un zoològic. Allí hi ha persones; sí, que han comès un delicte o varis, castigats pel Codi Penal. Normalment ens equivoquem tots. La diferència és que no s’adonen els altres o els errors no estan castigats amb la presó.

Com poden posar-se en contacte amb vostès aquelles persones que de veritat vulguin comprometre’s en aquest apostolat?
En tots els bisbats hi ha sempre algú responsable de pastoral penitenciària, un secretariat o delegació de pastoral penitenciària. També a través dels capellans de presons designats pels bisbes. A Barcelona tenim el SEPAP (Secretariat de Pastoral Penitenciària) i som presents en les cinc presons de la província.
El nostre correu és: sepapbcn@arqbcn.cat

entrevista-carod_info-catlica_3
Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search