Les presons de Guatemala estan en una situació crítica. Les deplorables condicions infrahumanes dels interns, els assassinats i els motins són continus. Però les recents investigacions revelen a més la manca de control de les autoritats. A l’interior impera la llei del més fort.

La sobrepoblació és un dels problemes més greu que enfronten les autoritats. Segons el viceministre de Governació (Interior), Ricardo Guzmán, les 22 presons del país tenen capacitat per a 6.800 presos però alberguen a 22.665, el 300% de la seva capacitat, i la meitat d’ells estan en presó preventiva.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va denunciar, de manera preliminar en la visita al país feta aquest any, que els reus es troben en condicions deplorables, que s’enfronten a aïllaments perllongats i que estan uns sobre els altres, amuntegats. Aquestes condicions van ser admeses per la pròpia cartera de l’Interior.

Per ajudar a resoldre aquest problema, el Govern de l’expresident Álvaro Colom (2008-2012) va autoritzar utilitzar les presons de les instal·lacions militars Caserna Militar Matamoros i la Brigada Mariscal Zavala; on actualment es troben detinguts 237 homes i 30 dones. Són les presons de màxima seguretat, les que alberguen a funcionaris, magistrats i polítics acusats.

Fins i tot s’han perpetrat atacs planejats contra reus, com l’ocorregut al juliol de 2016 contra el capità retirat de l’Exèrcit Byron Lima Oliva, on van morir 13 persones a la Granja Penal Pavón; quatre d’elles decapitades, un calcinada i tres més van morir per ferides de bala.

El capità, el “rei de les presons”, era considerat per les autoritats com el líder d’una estructura criminal que es dedicava a cobraments il·legals per afavorir els trasllats de reus a les presons del país. Ell ordenava nomenaments dins dels penals. Per aquest crim va ser detingut l’exdirector del Sistema Penitenciari, Luis Carlos de Lleó, juntament amb set persones més.

Manca d’atenció mèdica

Un altre dels problemes que enfronten les autoritats encarregades dels centres penitenciaris és la manca d’atenció mèdica adequada, la qual obliga a traslladar als reus a hospitals des d’on s’han fugat, com el cas d’Oscar Wilfredo González, un pres salvadorenc que va escapar després de passar la nit internat.

Aquests trasllats també evidencien la vulnerabilitat del Sistema Penitenciari. A l’agost d’aquest any, un grup de ‘pandilleros’ van atacar l’Hospital Roosevelt, el més gran del país, amb fusells d’assalt per alliberar un company que assistia a fer proves médicas. Aquest atac va deixar  7 persones mortes i 11 ferides.

En resposta, les autoritats de l’Interior van ser obligades a treballar amb els directors dels principals hospitals sota la mirada dels diputats del Congrés per buscar solucions. Entre elles, han proposat coordinar el protocol d’atenció a reus i presència constant de la Policia Nacional Civil.

Davant d’aquests fets, alguns sectors del país veuen la pena de mort com la solució. El diputat Marc Fernando Yax, del partit oficialista Front de Convergència Nacional (FCN-Nació), va organitzar a l’agost una marxa en què van participar unes 200 persones per donar suport a una iniciativa de llei que busca la seva reactivació.

La veritat és que la taxa de privats de llibertat de Guatemala es troba per sota de la mitjana mundial i és la més baixa de Centreamèrica. Segons el Centre Internacional d’Estudis Penitenciaris (ICPS), la taxa de persones detingudes al país és de 145 per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana mundial és de 175. Guatemala, amb la seva taxa de 145 reus per cada 100.000 habitants, es situa en la línia 118 segons la base de dades, el que significa una densitat menor a les de Nicaragua (rengle 85), amb 171 cada 100.000 habitants; (69) Hondures, 200; (23) Costa Rica, 352; (17) Belize, 410; i (16) Panamà, amb 421.

0

Start typing and press Enter to search