‘Olles comunitàries’, ‘olles solidàries’ o ‘olles de la misericòrdia’. La manera de dir-ho és el de menys quan es tracta d’afrontar la manca d’aliments per sobreviure. És el cas de Veneçuela, on mitigar la fam de la gent cada dia es presenta com un desafiament més complicat. Aquesta situació augmenta molt més en barris marginals com Catia, on tenim el Col·legi Sant Ramon Nonat i portem a terme la nostra acció parroquial a través de la Parròquia dels Frares de Catia.

Aquesta experiència es va anar estenent a les parròquies i a les comunitats religioses del país. Les ‘olles solidàries’ ens han permès descobrir la solidaritat i la generositat del poble veneçolà en uns moments molt durs. Cada vegada és més difícil aconseguir aliments per a preparar menjars i satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més gran, però la col·laboració de la gent està fent aquesta situació una mica més sostenible.

Cultura de la trobada

Els veneçolans han promogut una autèntica “cultura de la trobada ‘, sensibilitzant als feligresos per aproximar-se a qui no tenen com satisfer les seves necessitats bàsiques de subsistència, especialment els nens i la gent gran. Els veïns, animats pels agents de pastoral del sector, comparteixen alguna cosa per a l”olla solidària’, que consisteix en una gran olla de sopa en la qual cadascú ofereix, en general, un producte del seu propi rebost: patates, api , pastanaga, iuca o ceba. També s’hi ha sumat la col·laboració d’alguns establiments comercials que ofereixen el pollastre i la carn “.

La mateixa gent s’ha anat sumant de manera voluntària, a través de gestos concrets de famílies que n’acullen d’altres, i de famílies organitzades que promouen l”olla solidària’.

Paper de l’església

Les ‘olles comunitàries’ van néixer a les perifèries geogràfiques i existencials, en el context de l’Any de la Misericòrdia impulsat pel Papa Francesc l’any passat. Tot i que els ‘menjadors populars’ o centres nutricionals formen part de les obres socials de Càritas, amb la situació actual de desproveïment aquesta activitat es va veure momentàniament interrompuda, i l’Església, en aliança amb altres Càritas germanes, va intercanviar informacions sobre activitats que es van fer en altres països en moments semblants, de les quals es va decidir que les ‘olles comunitàries’ era la inicitava que millor s’adaptava a la situació del país.

L’Església veneçolana camina amb el poble alhora de portar a terme l’organització de ‘olles comunitàries’, també està al seu costat en les marxes pacífiques i en les activitats convocades per la societat civil per posar fi a la injustícia, a la repressió i a tota forma de violació dels drets fonamentals dels ciutadans. A Veneçuela, l’esperança es cuina a les ‘olles comunitàries’.

Si vols conèixer la nostra obra social a Veneçuela, pots visitar aquest ENLLAÇ.

 

 

0

Start typing and press Enter to search