Els nens guatemalencs viuen una crua realitat. Molts d’ells treballen en abocadors, removent la runa ebuscant menjar, joguines i qualsevol metall que després venen per pocs diners per ajudar a les seves famílies. Enmig de la capital de Guatemala hi ha un gegantí forat, l’abocador de la Zona 3, que s’ha convertit en el més gran del país. Enmig de tones de deixalles hi ha famílies senceres i nens que en molts casos es converteixen en víctimes mortals per menjar aliments en mal estat.

Por unas monedas… (basurero zona 3. Guatemala)

Una foto publicada por Stef Arreaga (@stefarreaga) el

Històries doloroses que ocorren amb assiduïtat en aquest abocador. Tal com diu Norma Cruz, presidenta de l’Associació Supervivents, “els nens escombriaires a Guatemala són una realitat que s’ha sostingut per molt temps i que s’ha anat agreujant”. Tot i que la llei a Guatemala és clara: els nens no poden treballar, la realitat és molt diferent. Hi ha milers de nens guanyant-se la vida entre runes, netejant botes o a través de feines degradants que no haurien d’estar realitzant i que vulneren qualsevol tractat dels drets humans.

Dades per a la reflexió

Segons l’estudi elaborat l’any 2014 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de Guatemala, del total de la població a Guatemala, el 56.19% és pobre, aproximadament 6 milions 400 mil persones. A més, la desnutrició crònica a Guatemala és del 43.1 %, és a dir, que quatre de cada 10 nens guatemalencs pateix retard en el seu creixement, en comparació amb la talla que haurien de tenir per a la seva edat. Els resultats també mostren que les poblacions indígenes són les més afectades per la desnutrició crònica: 57 per cent. La incidència de la desnutrició crònica en les poblacions indígenes és gairebé el doble de la que s’observa en la població no indígena.

Hi ha una estreta relació entre estat nutricional i pobresa. El 80% de nens afectats per desnutrició crònica es troben sota la línia de pobresa general i el 32% viu en situació de pobresa extrema. Només el 19% dels nens i nenes menors de cinc anys amb desnutrició crònica, es classifiquen com a no pobres. L’alta relació entre desnutrició crònica i pobresa fa veure que els nens i nenes menors de cinc anys afectats per aquesta situació, a més de la nutrició deficient, tenen en un futur proper alt risc de contraure malalties i dificultats en el procés d’aprenentatge i el rendiment escolar.

Lluitar per la causa

Creiem que hi ha una cosa que tots els governs del món haurien de protegir a ultrança: la integritat dels infants. Lamentablement no tots els governs ho aconsegueixen, ja sigui per falta de recursos, per problemes de corrupció o, en els casos més greus, perquè culturalment no estan preparats per concedir-li a la integritat dels nens la importància que es mereixen. Per aquest motiu, des de la Fundació lluitem i ajudem a tots aquests nens per tal que tinguin una vida més digna. També centrem molts dels nostres esforços en la tracta de persones. Un comerç il·legal de nens que s’ha convertit en una xacra per a la societat guatemalenca inadmissible.

Qualsevol col·laboració serà de gran ajuda per combatre una situació injusta i degradant que ha de canviar com més aviat millor. No volem més nens en unes condicons com aquestes. Un sol gest pot ajudar a canviar moltes realitats.

0

Start typing and press Enter to search