El director de el Centre Penitenciari d’Alacant atén a la Fundació per explicar els nous projectes que es posaran en marxa a Fontcalent com la Unitat de Mares o els nous mòduls de dones que s’han inaugurat recentment. També analitza el paper de la nostra institució en el centre.

Què vol dir ser director d’una presó com aquesta?

Significa molta feina, estar atent a moltes coses. Els centres penitenciaris són institucions totals en què transcorren les vides de moltes persones. Per aquest motiu hem d’entendre totes les seves necessitats, amb la qual cosa un acaba resolent problemes des de fontaneria, a un incendi, a una qüestió relativa a el suport psicològic a un intern, classificacions, permisos… és com una petita ciutat.

Quants interns hi ha en aquesta presó?

Tenim 850 persones en aquest moment distribuïdes tant en el que és el centre penitenciari com en el centre d’inserció social, que són els interns que estan en tercer grau i en règim de semillibertat.

La Unitat de Mares és un projecte que en breus s’inaugurarà. En què consisteix?

La Unitat de Mares és un edifici independent i es tracta de la quarta unitat que s’ha obert a Espanya. L’objectiu és que les mares que decideixen tenir amb elles als seus fills (la llei permet que els puguin tenir fins als 3 anys i excepcionalment fins als 6 anys) estiguin en les millors condicions possibles, i que no tinguin la sensació d’estar a una presó.

¿L’objectiu és que s’assembli menys a una presó?

Exacte, volem evitar el risc d’institucionalització. La unitat està dissenyada com si fos una mena de residència en què les barreres arquitectòniques estan prou dissimulades com perquè el menor pugui tenir la sensació d’estar en un col·legi major o en una residència qualsevol. Esperem que es pugui inaugurar durant el mes de març, un cop acabin les últimes reformes.

Per què es van fer canvis en el mòdul de dones?

Teníem el mòdul 9, que és el departament en el qual habitualment estaven allotjades, i hem traslladat a les internes a dos altres departaments, el 5 i el 6, que acaben de ser reformats, estan nous. S’han intentat assemblar el més possible als centres tipus, les presons modernes.

Aquest canvi ens permet fer una separació interior entre les dones, ja que era un greuge que històricament mantenien les dones a la presó pel que fa als homes. Elles no podien estar separades en funció de les seves característiques personals, de si eren primàries o reincidents, penades o preventives, i sobretot, per les relacions que entre elles es podien establir. Si et portaves malament o tenies dificultats de convivència amb una altra interna es veien obligades a seguir convivint o a ser traslladades a un altre centre penitenciari, amb els inconvenients que això comporta, com el desarrelament etc…

Què haurien de canviar les presons?

A la presó hi ha encara moltes coses a canviar. També és veritat que hi ha hagut molts canvis. Jo vaig ingressar en aquesta institució fa 31 anys i les presons han canviat molt, a millor, encara que queda molta feina per fer. El dia que considerem, els que tenim algun lloc de responsabilitat, que ja està tot fet, aquest és el moment en que ens han de substituir i posar a altres persones, ja que és un mal símptoma.

Hem de millorar els nivells d’ocupació, que el temps que passen a la presó sigui un temps útil. Per a això és necessari seguir augmentant l’oferta d’activitats i seguir afegint incentius de manera que eliminem aquesta figura tradicional de l’intern que està passejant al pati sense fer res. Avui dia és veritat que l’intern que opta per estar al pati és de manera voluntaria, perquè si vol, té activitats per a realitzar. Sens dubte, estem fallant en els nivells de motivació, cal donar-los incentius que els facin abandonar aquest pati per participar en les activitats que els oferim.

Quin paper té la Fundació Obra Mercedària en aquesta presó?

Obra Mercedària porta col·laborant amb nosaltres des de fa moltíssims anys. Quan vaig arribar aquí l’any 1997 ja tenia una presència importantíssima, és l’associació que més voluntaris aporta al centre i,  a més, tira endavant programes que per a nosaltres són fonamentals.

Quins són?

A part de les tasques d’acompanyament i altres activitats que realitzen aquí dins el centre, hi ha dos programes molt importants per a nosaltres que són el de mediació, en el cas de resoldre conflictes per als interns, i les cases d’acollida, sense les quals ens trobaríem que les persones que no tenen recursos es veurien privades d’accedir a certs beneficis penitenciaris com poden ser els permisos de sortida o la progressió a tercer grau de tractament perquè no tindrien a on anar.

La fundació obrirà properament un pis d’acollida a Elx per a dones.

I ens va a ser particularment útil, sobretot tenint en compte la propera inauguració de la Unitat de Mares, ja que necessitarem recursos per atendre-les quan hagin de sortir del centre i pernoctar a la zona.

Per les circumstàncies de la província, hi ha un gran número d’interns que no tenen cap vinculació amb l’exterior, no tenen una xarxa de recursos al carrer que els pugui atendre. No hi ha famílies, no hi ha amics que puguin fer-se càrrec d’ells. Llavors es trobarien amb aquesta situació que impedeix que gaudeixin dels beneficis penitenciaris.

 

 

0

Start typing and press Enter to search