(Foto de portada, d’esq. a dta.: P. José María Carod, mercedri i capellà del C.P. de Joves de Barcelona; Alicia Casals, subdirectora de tractament; Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària; Lluís Plaza, director del C.P. de Joves i Mati Fructuoso, periodista del Departament de Justícia)

Part I: “Com he arribat fins aquí?”

Després de sentir set testimonis de nois i noies d’entre 20 i 24 anys privats de llibertat, preguntem a diferents actors socials i polítics per a què serveix la presó i què caldria canviar. En la primera part del capítol coneixerem com es fa l’ingrés a presó, quin impacte té en els interns, quins aspectes es treballen durant la privació de llibertat i de quins recursos disposa el sistema. Són suficients? Parlem amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i amb professionals de la justícia, la psicologia i el tercer sector.

Àudio/Part I ⇒

Part II: “Quan surti, on vaig?”

En la segona part del capítol parlarem sobre la tornada a la llibertat. Preguntem a professionals del sector penitenciari, a voluntaris i a la mateixa consellera de Justícia si el pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat. O bé si ha estat un temps mort. Repassem els recursos dels quals disposa el sistema en l’etapa d’acompanyament postpenitenciari i les barreres que troben més enllà dels murs de la presó. I, sobretot, fem una pregunta a tots els protagonistes: l’empresonament, serveix o cal buscar-hi alternatives?

Àudio/Part II ⇒

(Article de Temps Mort)

El medi obert, l’aposta per reinserir els joves empresonats

Un bon acompanyament postpenitenciari i les mesures penals alternatives augmenten les possibilitats de rehabilitació de les persones privades de llibertat

A Catalunya, dos de cada deu persones que han passat per la presó tornen a delinquir un cop estan en llibertat. Són càlculs del Departament de Justícia. És una de les taxes de reincidència més baixes d’Europa.

Tot i això, els professionals del sistema d’execució penal català ho tenen clar: cal apostar pel medi obert i les mesures penals alternatives perquè la xifra encara es redueixi més. És l’únic punt en el qual estan d’acord tots els protagonistes de Temps mort, un pòdcast dedicat a visibilitzar l’impacte de la privació de llibertat en la població jove. I és que… per què serveix la presó i què caldria canviar?

“És absurd que es plantegi reinserir una persona allunyada en un centre penitenciari, i no de forma connectada a la societat.” És una reflexió de Marc Viu, advocat penalista i voluntari a l’entitat Justícia i Pau. Com altres professionals del sector, considera que cal canviar la visió que la societat té de la presó: que deixi de veure’s com un espai de càstig per ser una eina real de rehabilitació.

D’esq. a dta.: Lupe Traserra, psicòloga i criminòloga del C.P. de dones Wad-Ras, a Barcelona; Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària i Marc Viu, advocat penalista i voluntari a l’entitat Justícia i Pau

Per aconseguir-ho, apunta a la necessitat de dotar els programes de medi obert de recursos econòmics i de personal. El medi obert és un conjunt de mesures penals que es desenvolupen fora de la presó, en l’ambient comunitari.

Trepitjar el carrer a poc a poc

L’eficàcia del medi obert està demostrada per les estadístiques de Justicia. Les persones que surten en llibertat definitiva des del tercer grau, és a dir, després de fer permisos i una tornada progressiva a la societat, tenen una taxa de reincidència del 10%. En canvi, més de la meitat dels interns que viuen la condemna en el medi tancat tornen a delinquir quan són lliures.

Gemma Ubasart i González, consellera de Justícia, Drets i Memòria

L’acompanyament postpenitenciari és clau per assolir la rehabilitació, sobretot quan es tracta de gent jove. Al Centre Penitenciari de Joves estan empresonats nois d’entre 18 i 24 anys. La majoria hi són per delictes contra la propietat o l’ordre socioeconòmic, el tipus de delinqüència on la reincidència és més habitual.

Un cop compleixen la pena, els joves han de buscar-se la vida. El pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat?

María Jesús, educadora social del C.P. de Joves de Barcelona

Si no volen tornar a la presó, han de desistir del delicte. Per aconseguir-ho, és essencial que la persona trobi una casa, accedeixi al mercat laboral i visqui en un ambient estable.

Però, alhora, són factors que difícilment es poden gestionar des de l’aïllament penitenciari, per això, especialistes com Marc Viu remarquen la importància de fer programes de tractament que facilitin la vida en l’exterior: “Amb el tercer grau, la persona pot treballar les situacions desiguals que l’han portada a la presó”.

Mesures penals alternatives

El P. José María Carod juntament amb l’equip de “Temps Mort”

“És impossible pensar que hem de trencar tots els murs de les presons“, diu el pare José María Carod. És un capellà mercedari que treballa al centre de Joves des de fa gairebé 20 anys. “Hi ha gent que no pot viure en societat, però no tothom, per això hem d’apostar per les mesures penals alternatives”.

Ell proposa que s’actuï fins i tot abans de l’empresonament per evitar el trencament amb l’entorn familiar, personal, laboral i comunitari de la persona. Especialment, si el condemnat és algú jove que té tota una vida al davant. Per això, planteja que els jutges dictaminin més sovint solucions com els treballs en benefici de la comunitat: “Seria una lliçó de convivència per al condemnat, però també per a la societat”.

El Consell d’Europa confirma que durant el 2022 la majoria d’estats membre han augmentat les mesures que no comporten privació de llibertat. Alguns exemples són la vigilància amb turmellera electrònica, els serveis comunitaris, els tractaments de deshabituació de les drogues o l’obligatorietat de fer formacions.

L’activista política Angela Davis diu en el seu llibre “Podem abolir les presons?” que per assolir un món sense centres penitenciaris, cal fer moltes transformacions radicals en la societat, i no només en el sistema d’execució penal. I fa referència al professor Arthur Waskow: “L’única alternativa completa a la privació de llibertat és construir societats que no necessitin presons”.

És un ideal amb el qual la majoria de protagonistes de “Temps mort” hi estan d’acord, però ara per ara no sembla factible. Per tant, l’aposta conjunta a curt termini és l’enfortiment del medi obert i les mesures penals que no suposin l’aïllament total de la persona respecte a la societat a la qual, algun dia, haurà de tornar.