Maria Llompart treballa a la presó de dones de Wad-Ras. La seva tasca és vigilar i gestionar els ingressos de les noves internes. Tot i que li hauria agradat dedicar-se a altres coses, admet que també viu bons moments amb les recluses. Diu que la seva professió està poc valorada i és desconeguda per la majoria de la gent. En el següent podcast explica en què consisteix.

(Artícle de Temps Mort)

Les presons de dones registren menys episodis de violència

El personal funcionari reclama més suport de l’Administració i les organitzacions de drets humans un major control i transparència

Maria Llompart defineix la seva feina com a gratificant, però admet que, si pogués tornar enrere, canviaria de professió sense dubtar-ho. “Com en el cas dels enterradors, no existeix el funcionari de presons vocacional“, compara. Treballa a Wad-Ras i és la protagonista del setè podcast de Temps Mort, a Catalunya Ràdio. En l’entrevista explica com prefereix la presó de dones a la d’homes, on solen generar-se més enfrontaments violents.

Llompart és una de les més de 5.300 persones que treballen als Serveis Penitenciaris de Catalunya. Desenvolupa tasques de vigilància i gestiona els ingressos i sortides de les internes.

“La gent desconeix el que fem i ens hem sentit menyspreats, tot i que cada vegada menys“

Forma part d’un col·lectiu sovint qüestionat en l’espai públic. Com els sindicats, reivindica la revalorització de la seva feina i més suport per part de l’Administració.

D’altra banda, institucions com el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura són crítiques amb les actuacions dels funcionaris de presons. L’any 2016 va demanar a l’estat espanyol mesures per garantir la protecció de les persones privades de llibertat després de detectar episodis de maltractaments per part de les autoritats.

L’informe indica que la majoria de presos declaren no haver patit violència, però els casos de males praxis denunciats per organitzacions com Iríada visibilitzen realitats molt diverses entre murs.

Una relació complicada

“Si ho necessiten, les ajudo amb una abraçada“, diu Llompart quan parla de la relació amb les internes. La imatge negativa del col·lectiu contrasta amb les experiències positives de la funcionària.

Soledad Prieto, directora de Wad-Ras, aposta per una filosofia basada en la proximitat entre el personal treballador i les recluses. “En una presó gran, per exemple, és difícil conèixer les famílies”, destaca Llompart.

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans apunta com a assignatura a millorar pel funcionariat l’acompanyament tant de les internes com de les visites. L’estudi conclou que la majoria de familiars perceben al personal del centre com a “hostil” i sovint els genera “inseguretat, por i desconfiança”, en un entorn que, en teoria, hauria de servir per a la reinserció social.

Il·lustració de Claret Serrahima per el programa
“Temps Mort” de Catalunya Ràdio (CCMA)

Menys perilloses

L’Eurostat confirma un augment del 5,2% en el nombre de dones empresonades a la Unió Europea des del 2014. Estudis sobre la situació de les dones preses a Espanya ho atribueixen a factors com la feminització de la pobresa i l’enduriment del Codi Penal, que ha transformat multes en delictes lleus castigats amb la privació de llibertat.

Però una cosa és la delinqüència al carrer, i l’altra, la violència entre reixes. Justícia registra taxes més baixes d’expedients disciplinaris en les presons i mòduls de dones.

Hi ha moltes agressions verbals, però pocs enfrontaments físics perillosos, comenta Llompart.

“Acostumen a comportar-se molt millor que els homes, aquí dues internes es barallen i la resta t’aparta perquè tu no rebis“

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i interna a Wad-Ras, assenyala que el bon comportament es premia amb beneficis penitenciaris, però, tot i això, opina que caldria repensar les polítiques de gènere del sistema penitenciari en general:

“Les dones delinquim menys i s’ha demostrat que resolem problemes de forma més empàtica i menys violenta, però ens castiguen a presons pensades per a homes“

Una reflexió present en quasi totes les entrevistes de “Temps mort”.