Dos casos d’èxit: La tasca de la Fundació Obra Mercedària a través de dos testimonis

 In Noti HOME CAT, Noticias HOME, Premsa, Premsa Ràdio, Prensa – Radio

Amb motiu del dia de la Verge de la Mercè, patrona dels centres penitenciaris i dels captius, la Cadena Cope va emetre 2 àudios amb la Fundació Obra Mercedària de protagonista

 

Dos àudios que defineixen molt bé la nostra encomiable tasca en el món penitenciari.

D’una banda, tenim a Jesús Bel, director de la Llar Mercedària de Barcelona, i l’Antonio un testimoni que va ser acollit pels mercedaris i que ara col·labora amb nosaltres.
I per l’altra en José, un altre testimoni que va passar per les nostres cases d’acollida, i la nostra directora de la Fundació Núria Ortín, explicant de forma molt clarivident la tasca que duem a terme els mercedaris.

 

Antonio: “No vaig pensar que anés a tenir tanta fe fins que vaig conèixer als Mercedaris”

Podem conèixer la tasca de la Fundació Obra Mercedària a través de la història d’Antonio, que va estar diversos anys a la presó

 

“En l’Ordre de la Mercè ens dediquem principalment a treballar en aquesta mena de centres i ajudar aquestes persones a reinserir-se en la societat i sortir de la situació que els ha portat a la presó”, explica el pare Jesús Bel abans de presentar-nos a Antonio. És un nom fictici perquè aquest home de 60 anys prefereix explicar-nos la seva història des de l’anonimat.

dos-casos-de-exito_1

Llar Mercedària de Barcelona: L’hora de dinar, un moment perfecte per compartir, entre els mercedaris i els interns

“La meva mare era alcohòlica i, per a haver-me criat jo sol, tenia una vida d’allò més normal del món. El que passa és que vaig veure l’oportunitat de guanyar diners amb la cocaïna i, com qualsevol persona que està sola, cada vegada vols més”, comenta amb penediment. “I un dia no tenia amb què pagar als ‘capos’ i vaig haver de sortir corrent per la porta de darrere del bar on treballava. Si no els donava els diners que em demanaven, em pegaven dos tirs. No pensava jo que anava a tenir tanta fe fins que vaig conèixer a aquests pares, i sento molt emocionar-me, però mai t’abandonen”, sentència Antonio.

La història d’Antonio pot ser la de qualsevol altra persona que es vegi sola i desemparada, assegura ara que porta diversos anys gaudint de la seva llibertat. En el seu moment, la Fundació li va oferir una casa en la qual passar els seus permisos i, una vegada va complir la seva pena, el va protegir fins que va poder tirar endavant ell sol. A canvi del que la Fundació Obra Mercedària va fer per ell, ara col·labora per a tirar endavant als nous acollits en aquests pisos.

Aquí pots escoltar el primer àudio:

Història d’una reinserció: “Era indigent i vaig preferir robar que demanar”

La Fundació Obra Mercedària va ajudar a José a recuperar la seva vida després de perdre la seva família i el seu treball i passar per un centre penitenciari

 

La història de José comença poc després de perdre-ho tot i acabar en un centre penitenciari privat de la seva llibertat. Allí va passar diversos anys internat per robatoris de tota mena, perquè en el seu moment, fa 11 anys, va haver de decidir entre la mendicitat i els atracaments.

“Era indigent, pràcticament. Cada dia dormia en un lloc”, explica encara amb tristesa José. “Quan estàs necessitat i no tens possibilitats a vegades prefereixes robar que mendigar, encara que sembli una ximpleria”.

En aquell moment, el protagonista d’aquesta història estava casat, tenia dos fills i treballava com a transportista, com havia fet des de la seva joventut. No obstant això, la vida li va oferir el pitjor dels revessos que va poder haver-se imaginat: el van fer fora de la feina, la seva dona el va deixar i va acabar allunyat dels seus fills. Ho va perdre tot i la seva vida es va tornar un infern.

Per sort, ara pot explicar el penedit que està de la decisió que va prendre en aquella difícil disjuntiva que li va presentar la vida. Només el pas dels anys i tota l’ajuda que va rebre des que va ingressar en el centre penitenciari li va permetre tirar endavant i reinserir-se en la societat.

En realitat, José és un nom fictici. Ens ha demanat que guardem el seu anonimat per a ocultar la seva veritable identitat. Quan van succeir aquests lamentables fets aquest català de barri humil tenia 45 anys. Avui, onze anys després, ha perdut el contacte amb la seva dona i els seus fills, però l’ha guanyat amb els que sempre van ser allí: la Fundació.

“La seva tasca és molt interessant. Per exemple, de no ser per ells, jo no hauria aconseguit el meu primer permís, perquè per a que te’l concedeixin necessites una casa on quedar-te i algú que es faci responsable de tu”. Amb aquestes paraules a ‘Migdia COPE’, José vol agrair tot el que els mercedaris van fer per ell, encara que -assegura- qualsevol agraïment és poc.

“La Pastoral Penitenciària és la presència dels sacerdots en les presons, on medien entre els interns i l’exterior, i per a molts són tota una esperança“, assegura Nuria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària que ofereix servei a Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears. “La Fundació intenta prevenir el delicte, acompanya durant la pena i acull al final en els pisos d’acollida“.

dos-casos-de-exito_2

Una de les nostres llars d’acollida: Hogar Mercedario de Saragossa

En tot el país hi ha 160 sacerdots i 2.500 voluntaris lliurats en aquesta causa. En concret, la Fundació Obra Mercedària va atendre l’any passat 365 persones en les seves deu llars d’acollida.

“La gent dins de la presó està molt sola i necessita que algú els escolti perquè hi ha molt de trauma i molt mal. Hi ha gent en els centres penitenciaris que entra per necessitat, com la història de José, i aquest acompanyament ells el consideren com una cosa molt positiva“, ha dit Nuria Ortín en ‘Migdia COPE’.

Aquí pots escoltar el segon àudio:

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search