Núria Ortín a Radio Estel: “Pels mercedaris, quan parlem de les presons, parlem d’un tot, d’una obra integral, de l’abans, el durant i el després”

 In Noti HOME CAT, Noticias HOME, Premsa Ràdio, Prensa, Prensa – Radio

Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, és entrevistada en el programa “A primera hora” de Radio Estel

 

Joan Trias és el director del programa “A primera hora” que s’emet de dilluns a divendres de 8 a 11h. i que ve a ser un recull de tot el que ha passat, passa i passarà durant el dia. Notícies, El Comentari de l’Actualitat, entrevistes i ronda informativa pels diaris digitals de tot Catalunya.

Arran de l’actualitat pel que fa a les presons, amb el suïcidi de John McAfee, creador del popular antivirus, poc després de saber la seva extradició als Estats Units, i de l’indult als polítics catalans presos; el programa és pregunta per com és viu en una presó. I si realment la presó rehabilita o només queda com un càstig.
I d’aquí l’entrevista a la directora de la Fundació Obra Mercedària, Núria Ortín, coneixedora de la realitat dins les presons gràcies a l’experiència de fa moltíssims anys dels pares mercedaris.

És important distingir les presons d’uns països o d’uns altres com el nostre; perquè hi ha presons i presons, algunes, com les de Guatemala i Veneçuela, realment son presons castigadores, mentre que presons com les d’aquí, com per exemple Wad-Ras, si que realment és pot visionar un programa íntegre per intentar rehabilitar l’intern, en aquest cas la interna, a base de tallers i de classes d’educació, entre d’altres. També tenim Brians, que potser la sensació és la d’anar passant el temps, sense apreciar-se una rehabilitació molt clara; però almenys, i per sort, les condicions i el sistema penitenciari espanyol en general difereix molt d’aquests altres països.

foto-taller

Internes treballant en un dels tallers de Wad-Ras

De totes maneres, segons Núria Ortín:

“Estem encara molt lluny de tenir una bona reinserció social”

 

Aquells que estem i vivim lluny d’aquesta realitat, la gran majoria, només coneixem les presons a partir de les pel·lícules. Presons a on es veuen baralles, maltractes, motins, tripijocs i molta violència, sigui física o psicològica.
Però les presons que coneixem, les que tenim més a prop, s’allunyen molt d’aquesta realitat.
Hi ha molt pocs casos de gent que mata o viola, la majoria són petits furs o temes de droga. Per tant, en paraules de la Núria Ortín:

“Cal d’una vegada per totes, treure’ns del cap aquests tòpics de què la gent que hi ha és gent dolenta. La majoria són gent pobra, gent que prové de bosses molt marginades. Resumint, els més pobres de la societat els tenim allí tancats”

 

També està el complex tema del suïcidi, que encara que pocs, si que en succeeixen alguns malauradament. Per la Núria, el perfil d’aquestes persones són:

“Persones molt desesperades, que es troben al límit, en una espècie de pou sense fons i que no tenen prou forces per sortir-ne”

 

Un altre tema important i interessant és el de la llibertat, algo intrinsec en el ésser humà, però que per totes aquestes persones, un cop allí dins, es veuen privades d’aquesta anhelada llibertat.
I amb la pandèmia, aquesta sensació encara s’ha intensificat molt més. Si ja el dia a dia, de viure tancat en una cel·la petita i que moltes vegades sols compartir amb algú que mai escolliries de company o companya, se’t fa dur; doncs amb la pandèmia, encara ho ha estat més, perquè moltes de les activitats que es feien abans, han quedat aturades. En especial, les visites, un sostén importantíssim pels interns. Per sort, encara que de forma més espaiada, han pogut fer videotrucades; i que en general la majoria n’han quedat molt satisfets de l’experiència, per el que esperem que s’acabi d’instaurar, sobretot per aquells que tenen familiars llunyans.

Per tot això, en Jordi Trias és pregunta de “Què hauria de canviar per millorar el sistema de presons a Catalunya?
Segons paraules de Núria Ortín:

“Crec que hauríem d’anar un pas endavant. Intentar igualar els nivells socials de tots. En la majoria de casos, els que tenen diners paguen la fiança i se’n van, mentre que els pobres es queden”

“No pot ser que gent que no tingui un sostén familiar o una base social forta acabin a la presó”

“Cal que la gent empatitzi molt més amb les presons, amb les persones que hi ha allí dins. Cal també aprofundir en el tema de l’educació i la formació, per prevenir el delicte”

“En definitiva, la reinserció passa perquè la societat cregui en aquests principis, en les segones oportunitats. Tothom s’equivoca, els que estem a dins i els que estem a fora. Cal ajudar a aquestes persones perquè quan surtin puguin accedir a tenir una feina digna, una habitació on poder viure; i no pas sentir-se de nou sense res, perquè aleshores és quan tornen a delinquir”

 

També fa èmfasi en els nostres pisos d’acollida:

“Molts dels presos que surten de la presó, no tenen a on anar, ni ningú que els pugui ajudar. I aquí és a on entrem nosaltres, els mercedaris, i els nostres pisos d’acollida. A través d’aquests pisos, el primer que fem és donar-los una seguretat. Perquè la majoria venen amb una motxilla psicològica molt dura. I el que intentem és que a partir d’aquí puguin tornar a començar (formant-se, educant-se, cooperant en equip amb les tasques de la casa…) per a després ja puguin volar sols”

Aquí pots escoltar tota l’entrevista:

Per tot això és molt important la feina que realitzem els mercedaris.
I és que la Fundació Obra Mercedària treballa de manera integral en el món de la presó abastant 3 etapes:

PREVENCIÓ (abans del delicte)

ACOMPANYAMENT (durant l’empresonament)

REINSERCIÓ (després de la presó)

(Més informació aquí.)

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search