“Una agressió al dia”: l’odissea dels funcionaris de presons per a ser reconeguts com a agents d’autoritat

 In Noticias HOME, Premsa, Premsa escritra, Prensa, Prensa – Escrita
  • Els sindicats denuncien 400 agressions a l’any. Institucions Penitenciàries les xifra en aproximadament la meitat

  • El PP va presentar una llei per a reconèixer-los com a autoritat, la qual cosa augmentaria la seva retribució i la seva protecció

  • El Govern defensa que ja negocia aquest salt qualitatiu en una llei que va anunciar per al primer trimestre d’enguany


[Article extret íntegrament de 20 Minutos]

 

Porten anys reivindicant-ho i la idea ha aflorat en diversos debats i en campanyes electorals, però no arriba a fer-se realitat. La promesa de convertir als funcionaris de presons en agents d’autoritat és, encara, una quimera. Amb la reforma legislativa en punt mort, els sindicats no descarten començar a mobilitzar-se, mentre continuen comptant agressions. Segons les seves dades, la mitjana és d’una agressió al dia, encara que Institucions Penitenciàries desmenteix que el nivell sigui tan alt.

Un dels últims successos mediàtics va ser el que va protagonitzar ‘Igor el Rus‘ contra quatre funcionaris del Centre Penitenciari de Propietàries (Palència) abans de ser traslladat a Saragossa, on després del judici se li va condemnar a presó permanent revisable. “Ell sabia que el cas anava a ser mediàtic i va assegurar que no volia anar a cap lloc. Ens va dir que tindriem que entrar i que aniria a matar al qui pogués”, relata José Alberto Royo, un dels agredits. En una conversa amb 20Minutos, recorda el succés i subratlla una de les frases que l’autor confés del triple assassinat ocorregut a Andorra en 2017 hauria dit i que relata a la perfecció la lluita dels funcionaris per ser reconeguts com a agents de l’autoritat: “Al qui entri [a la cel·la] el mato, em sortirà gratis“.

Els sindicats argumenten que és necessari que els funcionaris siguin considerats com a autoritat quan exerceixin la seva funció, perquè és “d’alta perillositat”, i assenyalen com a punt principal el potencial càstig que es podria imposar als agressors, als quals se li agreujaria la pena. “Moltes vegades a l’intern li cau, com a molt, una sanció de cinc dies d’aïllament, quan, si fóssim autoritat, li caurien sis mesos de condemna afegits“, explica Paco López, president de l’Associació Professional de Funcionaris de Presons (APFP), sindicat exclusiu de l’àmbit penitenciari.

funcionari-de-presons

“Nosaltres treballem amb persones que han estat condemnades amb la pena més greu que hi ha, que és la pena privativa de llibertat, i necessitem protecció”, assegura, per part seva, Jorge Vilas, responsable de presons del sindicat CSIF. Segons els càlculs de la seva organització, s’han produït 400 agressions al 2020, més d’una al dia. “I no em refereixo a insults o amenaces de mort, que aquestes es donen tots els dies a tota hora”, incideix. Royo també coincideix en aquesta versió. Des d’Institucions Penitenciàries, en canvi, rebaixen les dades. Fonts de l’organisme xifren en 26 les agressions sofertes per funcionaris fins al març del 2021 (última dada disponible), 176 l’any passat i 223, al 2019. “I hi ha hagut una reducció durant aquests anys perquè partim que l’any 2010 es van produir 475“, conclouen.

Des del PP co mparteixen les dades dels funcionaris. “Moltes amb lesions greus”, afegeix Ana Vázquez Blanco, portaveu popular en la Comissió d’Interior. Per això, la diputada incideix en la “necessitat” de reconèixer-los com a agents d’autoritat, la qual cosa, a més, suposaria un augment salarial “considerable”. Per a això, compte que els populars van portar al Congrés una Proposició de Llei que recollia aquesta fi. A més, cita una enquesta realitzada als propis funcionaris de presons amb 11.000 entrevistes en les quals el 99,5% d’ells demanava ser reconegut com a tal.

La proposició del PP, en canvi, no va ser presa en consideració -Ciutadans i Vox van votar a favor- per la negativa de l’Executiu, que ja negocia amb els sindicats com incloure aquesta reforma. Totes les formacions van coincidir que aquest nou estatut per als funcionaris de presons és necessari en dependre l’actual marc normatiu de lleis preconstitucionals.

No obstant això, el PSOE i Unides Podemos van acusar els populars de tractar de “torpedinar” la negociació en marxa, i els grups nacionalistes bascos i catalans van rebutjar la iniciativa en entendre que impulsar competències per a un “cos nacional” de funcionaris de presons pot arribar a envair competències transferides a totes dues comunitats. Cal recordar que Catalunya controla les seves presons i que el País Basc ja ha signat el conveni per a seguir els seus passos, la qual cosa es convertirà en realitat el pròxim 1 d’octubre.

funcionari-de-presons_2

Des d’Institucions Penitenciàries es limiten a dir que aquesta reforma legislativa “s’està elaborant”. Encara que arriba tard. I és que, en una reunió amb les organitzacions de treballadors a la fi del passat any, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va anunciar que estaria llesta per a 2021.

“Abans de la proposició del PP va haver-hi una del PSOE, però es va parar quan van arribar al Govern”, recorda el responsable de CSIF, que reconeix que les negociacions estaven avançades però que porten “temps” sense tenir bones noves. Els sindicats van arribar a acordar amb Interior “que no els sortissin gratis als presos” les agressions i que no tingués el mateix càstig “un cop de puny” que un atac amb un “punxo” –com anomenen a les armes que fabriquen els interns-.

Les converses van començar, recorda, al juliol del passat any. La redacció de l’articulat va finalitzar al febrer de 2021, quan van fer les últimes propostes de millores econòmiques. “No hem rebut més respostes més enllà que estan pendents els informes d’Hisenda i Funció Pública”, explica. Tots dos són, diu, determinants, perquè aquestes pujades de sou són, per als sindicats, claus: “Sense elles, ens mobilitzarem aviat“.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search