En aquesta imatge observem als estudiants del Seminari Mercedari Sant Pere Nolasc de Palmira amb la samarreta de la Fundació. Actualment s’estan formant per al seu futur treball en l’obra social que els mercedaris de la Província d’Aragó realitzem a les comunitats de Veneçuela, Guatemala, Panamà, El Salvador i Moçambic.

La Fundació treballa contra la pobresa i l’exclusió social obrint camins cap a la llibertat. Les nostres principals vies d’actuació són els presos i la cooperació amb el tercer món. Estem al costat del pres en tot el procés: abans, durant i després de la condemna. A través de diferents etapes -prevenció, acompanyament i reinserció-, volem que el captiu se senti recolzat i integrat en la societat.

Estem al costat dels més desfavorits. Cooperem a Moçambic, Guatemala, Veneçuela, Panamà i El Salvador amb el tràfic de persones (suport a dones maltractades, nens abusats) i treballem contra la pobresa (banc d’aliments, menjadors, roba i medicaments) i per l’educació.

Els orígens

L’Ordre de la Mercè es va fundar l’any 1218 a la catedral de Barcelona per Sant Pere Nolasc per tal d’alliberar els cristians que eren captius dels musulmans i als que els perillava la fe cristiana. Sant Pere Nolasc, que es veu interpel·lat pel patiment dels captius, el 1203 realitza la primera redempció a València, redimint uns tres-cents captius. És un home de profunda fe, que descobreix el rostre de Crist en els captius i té una experiència mística on la Mare de Déu li demana que dediqui la seva vida a la tasca de redimir captius cristians i sigui fundador d’un orde religiós dedicada a aquesta finalitat. I als captius dedicarà la seva hisenda, els seus diners, la seva vida i amb ell s’uniran un grup de laics que l’ajudaran i amb els quals formarà el primer grup de frares redemptors.

Els mercedaris es comprometien amb un quart vot, el vot de la redempció. A la fi del segle XVII es realitzen les últimes redempcions de captius, sent més de 60.000 persones les redimides pels mercedaris al llarg de la seva història.

En les Constitucions Mercedàries de 1986 s’indica que les noves formes de captiveri constitueixen el camp propi de la missió de l’Ordre on hi ha una situació social en què concorren les següents condicions:

1- És opressora i degradant de la persona humana;
2- Neix dels principis i sistemes oposats a l’evangeli;
3- Posa en perill la fe dels cristians; i
4- Ofereix la possibilitat d’ajudar, visitar i redimir les persones que es trobin dins d’ella.

Obra en Venezuela 

Adaptant-nos als nous temps, la missió de l’ordre i de la Fundació és la redempció de les noves formes d’esclavitud, com la dels presos, famílies desestructurades i marginades, dones maltractades, malalts, nens sense recursos.

A Veneçuela, per exemple, tenim un important projecte en prevenció, una aposta clara per l’educació a través de l’Escola San Ramón de Catia. Es tracta d’un dels barris més conflictius de Veneçuela. Estem duent a terme una dura tasca social i educativa en la parròquia i en aquest col·legi públic. També en el Col·legi Tirso de Molina els mercedaris dediquem el nostre temps a fer feliços els més petits. Com en el cas de Tirso de Molina on apostem per la formació de tots ells a través d’un pla de beques d’estudis.

Donar Mercè no només és acompanyar al pres durant la seva estada a la presó, donar Mercè és també prevenir el delicte des de l’arrel a través de la formació. Els nens del Centre Taller San Pedro Nolasco de Veneçuela aprenen oficis que en un futur els poden ser de gran ajuda. Una tecnificació que en uns anys els pot dotar d’autosuficiència i de llibertat.

0

Start typing and press Enter to search