Com va sorgir el logo de la Fundació Obra Mercedària
Aprofitant la grata visita d’Enrique González i Lluís Durán, creadors de logo/marca de la Fundació Obra Mercedària, hem volgut que ens expliquessin com va sorgir la idea
Dilluns passat 6 de febrer vam rebre una visita que ens va fer molta il·lusió, la dels nostres amics i creadors del logo de la Fundació Obra Mercedària: Enrique González y Lluís Durán.
Vam aprofitar la trobada per a fer-los una petita entrevista i ens expliquessin com va sorgir la idea del logo, fa ja més de 6 anys.
Un logo que té una gran història darrere i que va ser dissenyat amb molt de detall, afecte i de forma totalment desinteressada.
De esq. a dta.: Núria Ortín (directora de la Fundació), Lluís Durán, Enrqiue González i P. José Juan Galve (president de la Fundació)
A continuació, hem transcrit l’entrevista que vam tenir amb els dissenyadors i que ens serveix per a entendre millor el procés de la creació del logotip:
Us podeu presentar i explicar com va sorgir la idea del logo?
E.G.: Soc Enrique González, gallec, però vivint aquí a Catalunya des de fa molt temps. He treballat aquí amb un amic que es presentarà ell, amb el qual hem treballat junts en el logo, en la marca, de la Fundació Obra Mercedària; un encàrrec que ens va encantar dur a terme.
M’he dedicat tota la vida en el món de la publicitat i de la identitat corporativa; i he treballat amb Luis, el meu amic, molt de temps.
L.D.: Soc Lluís Durán, dissenyador gràfic. He treballat molts anys d’això, gairebé tota la meva vida; i hem coincidit amb Enrique una part d’aquesta professió.
Som excel·lents amics i ens vam proposar fer un equip per a dissenyar el logotip d’Obra Mercedària.
Com decidim dissenyar aquest logotip? Perquè, responent a la història de l’Obra Mercedària. Intentant plasmar en el disseny la corona real, les quatre barres del rei Jaume I i la ‘M’ de Mercedària. Tot això recopilat en el logotip que podeu veure de la fundació.
E.G.: Sí, una ‘M’, que ens sembla també, que és arquitectura, que crea com una idea d’espai, darrere d’aquesta ‘M’, d’espai noble, d’espai gran. Imagineu-vos les portalades d’una catedral si voleu, el que sigui, eh? I que també ens porta a la paraula “Mercedaris”, que la creiem haver vist interessant dita en llatí: “mercedarii”; amb dos ïs. Si us fixeu en els dos punts que estan damunt, s’aproximen entre ells, i aquestes dues ïs es converteixen -podeu dir, potser, amb molta fantasia, però diguem que es pot interpretar així-, com la de dues figures que dialoguen, perquè el diàleg és fonamental en l’Ordre; és una cosa que la caracteritza des de sempre: la mediació, el diàleg. Llavors, això es pot desenvolupar, es desenvoluparà i, en la pràctica, s’està desenvolupant constantment, perquè això és el que esteu fent.
El color lila, d’on ve? Per què lila?
L.D.: És la resposta… ho teniu present en la Fundació d’alguna manera o una altra. És un color afable. Per exemple, un vermell seria inadequat per a mi. Ens decidim per aquest color violeta, suau, perquè no rebis una impressió, ni dura, ni d’imposició, sinó agradable. Això és el que intentem aconseguir amb aquest color violeta.
E.G.: I, a més, el violeta sempre ha tingut una connotació en el món litúrgic, diguem, d’espiritualitat. També això. A part que avui, aquest és un color molt relacionat amb alguna cosa que està movent el món, com és la feminització de les institucions i de les organitzacions; que, bé, és un element que ajuda. No és que s’hagi volgut fer això, sinó que ajuda, que està en línia també amb aquestes tendències.
I em vaig deixar una cosa sobre aquest plural “mercedarii”. I era la idea que existís una paraula que reflectís també la globalitat; i per a això no ho anàvem a posar-ho en anglès. Hem recorregut a la història també, al fet que anés en llatí, i que aquest “mercedarii” unís. El primer és un plural, “els mercedaris”, i tan bon punt unís els molt diversos noms que estan en circulació per a dalt i per a baix. Que la Fundació fos un element més d’unió de tot això.
