Declaració final del X Congrés Nacional de Pastoral Penitenciària

Durant tres dies, en el majestuós Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial, s’ha debatut i reflexionat sobre el lema “Altre compliment de pena és possible”

Convocats pel Departament de Pastoral Penitenciària de la Comissió Episcopal de Pastoral Social i Promoció Humana de la Conferència Episcopal Espanyola, ens hem reunit 240 congressistes per a debatre i reflexionar sobre el lema ” Altre compliment de pena és possible“. Aquest ha estat l’objecte de reflexió del nostre X Congrés Nacional de Pastoral Penitenciària celebrats els dies 21 al 23 d’octubre de 2022 a l’Escorial, a Madrid.

Un tema suggeridor, que ha estat conseqüència de la pandèmia soferta a nivell mundial. Molts presos han complert condemna a través de mesures alternatives: tercer grau, control telemàtic, suspensió de condemna, TBC, tallers… El sorprenent d’aquestes mesures és que en cap cas han generat més delictes ni més augment d’interns a la presó. Això ens ha portat al convenciment que, un altre compliment de la pena és possible, sense passar necessàriament per la presó.

Un Congrés que ha tingut una variada i plural participació: capellans, delegats diocesans, voluntaris, advocats, treballadors de l’Administració Penitenciària. Han participat persones de tots els agents que intervenen en el món de la presó. Unes jornades enriquides per les ponències, testimoniatges i reflexions dels treballs en grups.

Com a Església en sortida i amb esperit sinodal, que enguany s’ha viscut en moltes presons d’Espanya, ens dirigim a l’Església i a la societat perquè reflexioni i articuli mesures de compliment de la pena que superi els murs de la presó.

En aquest X Congrés Nacional de Pastoral Penitenciària hem treballat les tres àrees que configuren la nostra pastoral: religiosa, social i jurídica. Des d’elles volem continuar traçant el futur de la nostra Pastoral Penitenciària.

Un esperançador horitzó s’obre davant nosaltres, on l’home i dona, amb sentència, no necessàriament han de passar per la presó. També som conscients del gran repte que es presenta davant nosaltres, perquè la societat en la qual ens ha tocat viure, continua pressionant per a l’enduriment de les penes.

Arribant al final del nostre Congrés volem compartir les nostres reflexions que emanen de les ponències, taules rodones i treball dels grups, volem dir que:

CONSTATEM:

1. En l’actualitat el perfil del pres és molt variat, però continua predominant l’intern pobre o procedent de família desestructurada.
2. Que la nostra societat aposta més per la justícia vindicativa, que per la justícia restaurativa.
3. Que el compromís amb la víctima està lluny d’un veritable reconeixement del mal sofert, i del dret a una reparació justa.
4. Que a les presons continua havent-hi molts interns amb malaltia mental, reconeixent la necessitat d’un tractament que vagi més enllà de la presó.
5. La presència, cada vegada major d’interns estrangers, amb la inseguretat davant el final de compliment de la pena de la seva expulsió, sense possibilitat d’una regularització al nostre país.
6. Que la justícia juvenil continua sent una tasca pendent del nostre sistema judicial.
7. Que des de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries es continuï avançant amb programes específics, alternatius, psicoeducatius per als diferents delictes.

APOSTEM:

1. Que un altre cumpliment de pena és possible. La reflexió del nostre Congrés ens porta al convenciment que la presó no és la solució a determinats delictes, que amb un tractament més educatiu s’evitaria l’ingrés a la presó.
2. Que les mesures alternatives a la presó tinguin un enfocament més educatiu i restauratiu que punitiu. Més humà que castigador.
3. Que les penes alternatives no siguin una excepció, sinó la norma habitual que ajudi a la reinserció del penat.
4. Per polítiques preventives, a través de, una educació en valors que ajudi la persona a créixer en responsabilitat i en llibertat.
5. Apostem per un canvi de mirada respecte al càstig i la presó, passant de la presó i repressió, cap a una mirada per la reinserció de la persona privada de llibertat i la restauració de la víctima, a través de les mesures alternatives que superin els murs de la presó, així com la restauració de la víctima.

DEMANEM:

A L’ESGLÉSIA:

1. Una actitud samaritana, que, a través de l’acolliment, escolta i acompanyament dels privats de llibertat, puguin dignificar la seva condició de persones i fills de Déu.
2. Una sensibilitat misericordiosa, que ajudi al pres en el seu camí de reconciliació amb si mateix, amb la víctima i amb Déu.
3. Que les nostres comunitats cristianes, estiguin obertes a acollir als interns en llibertat, com un membre més de la comunitat.
4. Que posi els seus mitjans, materials i espirituals, a favor dels privats de llibertat, en el seu camí a la seva reinserció social i espiritual.
5. Que promogui el voluntariat penitenciari com a mitjà d’encarnació de l’Església en el món de la presó i amb esperit de redempció.
6. Que cuidi i acompanyi a les famílies dels privats de llibertat, com a mitjà de suport i orientació en situació de desconcert.
7. Que cuidi i aposti per la formació del voluntariat a la presó, com un mitjà d’ajudar i encarnar-se en aquest mitjà.
8. Que treballi per una major comunicació i de coordinació entre la Pastoral Penitenciària, les Caritas Diocesanes, Parròquies, entitats d’Església i Serveis Socials, per a un treball conjunt centrat en les necessitats de la persona privada de llibertat.
9. Que s’esforci en la sensibilització i motivació de les parròquies, associacions i moviments d’església per a acollir a persones, amb mesures alternatives a la presó, a través de Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC) o altres mesures com un mitjà per a evitar l’ingrés a la presó.
10. Que treballi en la sensibilització de les nostres comunitats cristianes i aposti per activitats de prevenció en nens i joves.

A LA SOCIETAT:

1. Que superi el binomi delicte-presó, com l’única alternativa davant el delicte. Que tingui una mirada àmplia en bé del pres en el seu camí a la reinserció. Que reflexioni sobre l’oportunitat de la necessitat de la pena alternativa en tots els supòsits.
2. Una major sensibilització social que afavoreixi les penes alternatives a la presó.
3. Un canvi de mentalitat que vegi al pres com una persona amb possibilitats de normalització i canvi social.
4. Que aposti per les segones oportunitats com a camí de reinserció, a través de les mesures alternatives a la presó.
5. Que es convenci que les polítiques socials garanteixen més seguretat que la presó. Invertir en polítiques socials de prevenció i de desenvolupament, eviten l’ingrés a la presó i afavoreixen una major justícia social en la nostra societat.
6. Que faci realitat el somni de Concepción Arenal, “odia el delicte i compadeix al delinqüent”, posant en el centre a la persona i el seu procés de recuperació social.

A LA JUSTÍCIA:

1. Que humanitzi les sentències. Que siguin penes que mirin el rostre del penat i afavoreixin la seva reinserció social.
2. Que sigui valent a l’hora d’apostar per les mesures alternatives a la presó, sense condicionaments socials i mediàtiques.
3. Que es destinin recursos per a implantar les mesures alternatives que superin com a destí últim la presó. Que no hi hagi sentències de presó per falta de recursos aplicar aquestes mesures alternatives.
4. Que, amb els malalts mentals, l’últim recurs possible, sigui la presó. Buscant alternatives que ajudin a un millor tractament i curació del malalt mental.
5. Que revisi i actualitzi la legislació actual en matèria penitenciària, adaptant-la a la realitat social i a les necessitats dels temps actuals. Vivim nous temps que demanden noves lleis i nous enfocaments dels delictes.
6. Que revisi la legislació de les condemnes llargues sense un horitzó d’esperança i molt menys de rehabilitació.
7. Que aposti per les vies de la Justícia Restaurativa com a manera de responsabilitzar, restaurar i reintegrar a cadascú el que és seu, víctima, infractor i societat, en nom d’un Sistema Penal i Penitenciari més just i humà.
8. Que les noves tecnologies a la presó siguin una realitat, no sols reconegut des del pla teòric, perquè les persones privades de llibertat puguin exercir els seus drets.
9. Continuar apostant per la justícia restaurativa en l’àmbit penitenciari, com a forma d’humanització.
10. Que les reformes legislatives no estiguin condicionades per pressions socials ni mediàtiques, sinó que busquin el compliment de l’article 25.2 de la nostra Constitució Espanyola.

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL:

1. Que desterri el sensacionalisme i la repercussió mediàtica dels delictes comesos en la nostra societat.
2. Equilibri informatiu entre l’ocorregut i l’informat.
3. Que treballi pel canvi de mentalitat en la nostra societat, que, a major presó, major seguretat.
4. Que ajudin a visibilitzar els resultats positius del treball amb les persones privades de llibertat.

Com a Pastoral Penitenciària somiem amb un món on cada vegada hi hagi menys presos. Un món positiu que vagi superant la presó com a recuperació de la persona per a la societat, en la qual el normal siguin sentències que es compleixin a través de mesures alternatives en un entorn social i familiar positiu per a la persona, i mai siguin l’excepció… Conscients que l’apartar a una persona de la societat no ajuda a la seva recuperació ni tampoc resol el problema social que li va poder portar a presó. Creiem que els entorns positius ajuden a complir i fer realitat l’esperit de la llei que aposta per la reinserció i recuperació social en el compliment de la pena.

El Escorial (Madrid) a 23 d’octubre de 2022.