Mercedaris a Veneçuela: Quines són les noves forma de captivitat?

 In Comunitats, Noti HOME CAT, Premsa, Premsa Escrita, Veneçuela_CAT

Després de 800 anys de la fundació de l’Ordre Mercedària, hi ha noves formes de captivitat i opressió que afecten també als veneçolans …

Els religiosos (es) Mercedaris (es) estan de goig en el món sencer. Des el 17 de gener de 2018 i fins el 17 de gener de 2019, la qual és coneguda com l’Ordre de la Benaurada Mare de Déu de la Mercè, i que a més d’altres 21 països, també fa vida a la Rectoria de Veneçuela, va iniciar l’any Jubilar amb motiu dels 800 anys de la seva fundació a Barcelona, una història que va començar l’any 1218.

Va ser la intrepidesa de sant Pere Nolasc, que abans d’assumir el seu apostolat era un reeixit comerciant seglar, qui va donar origen a aquesta congregació religiosa encara que al principi contenia trets militars. L’Ordre va néixer inspirada en una crida de la Mare de Déu a Nolasc, que li demanava alliberar els cristians captius i esclavitzats, a les mans dels musulmans de l’època, tant a Àfrica com en terres hispàniques.

La seva finalitat era “la defensa de la fe, mitjançant la redempció o rescat d’aquells cristians que estaven exposats a renegar, per les circumstàncies de la captivitat”, recull el Manual d’Història de l’Ordre de la Mercè (1996). Aquest compromís va fer que molts frares laics se sumessin a l’Ordre, i en ocasions arribessin a intercanviar-se per la llibertat dels presoners, acció que va deixar nombrosos màrtirs, sants i santes al llarg de la seva història, tots venerats per la seva entrega a buscar el bé dels altres.

Amb motiu de l’inici de jubileu, el cardenal Jorge Urosa Savino, va presidir una missa el 20 de gener, a l’Església Nuestra Señora de la Merced a Caracas, en la qual el vicari provincial dels Mercedaris, Marc Sánchez va obrir la Porta Santa . Urosa va valorar la feina actual i va recordar la primera etapa de l’Ordre a Veneçuela fins a la seva expulsió, per part del president Antonio Guzmán Blanco, després de 1870.

No obstant això, més enllà de l’esdevenir històric, moltes van ser les preguntes que els assistents es van fer durant la cerimònia jubilar: Té vigència la proposta dels mercedaris per a Veneçuela i el món actual? Quin missatge pot donar-nos un orde religiosa tan antiga? Quines són les noves forma de captivitat?

Centre Nutricional a Maracaibo

Clar que té vigència!

Pare Guillermo Ripoll. Les respostes a les inquietuds provenen d’alguns membres de l’Ordre Mercedària. Primerament, el pare Guillermo Ripoll Oliveros, oriünd de Palma de Mallorca (Espanya). Actualment té 87 anys d’edat i va arribar a Veneçuela en 1955 al costat de quatre sacerdots i un germà de l’Ordre. “Tenia 25 anys d’edat, un any enrere havia estat ordenat sacerdot, el 4 d’abril de 1954. Vaig arribar al costat de tres companys del meu curs, i el pare Juan Parra, que era el nostre superior”, va dir.

“És clar que té vigència”, ha emfatitzat el sacerdot que va treballar com a capellà general de presons a Veneçuela durant 40 anys. “Avui dia hi ha moltes classes d’esclavitud: els diners, el plaer, l’egoisme i el voler ser més que els altres”, va dir.

“Aquesta és la nostra lluita actual, precisament, perquè ja no hi ha esclaus com en aquella època fundacional, quan havíem d’anar a les masmorres dels moros buscant als cristians captius per alliberar-los. Ara són altres els alliberaments que es necessiten “. “Aquest és el mateix missatge que ens dóna el Papa Francisco”, sosté el missioner. “Hi ha moltes esclavituds i cal treballar per alliberar l’ésser humà d’elles. Ara són les esclavituds del cos i de l’ànima a què s’aferren les persones i no saben sortir-ne”.

Germana Neida Rojas Moreno. Va néixer a La Grita (Táchira). Té 29 anys consagrada a les Mercedàries Missioneres, i porta 20 a la Penitenciaria General de Veneçuela. Treballa amb els privats i privades de llibertat en l’àrea educativa, en la promoció humana, en la capacitació, i amb els familiars dels interns.

“Per a mi ser Mercedària és la meva vida, la meva il·lusió, i el poder donar la meva vida per la llibertat dels altres”, va dir en ser consultada per Aleteia. “No només s’està captiu en una presó plena de barrots i portes, també ho estem a les presons de l’egoisme, del consumisme, de la superficialitat, la malaltia i la depressió”, ha delimitat. “Avui més que mai necessitem ser testimonis d’esperança; donar raons de la nostra alegria, de la solidaritat i generositat enmig dels pobles on vivim “, ha indicat Neida.

Pare Néstor Burgos. Va néixer a Calabozo, estat Guárico. Té dotze anys de consagrat a l’Ordre dels Mercedaris. Actualment treballa a San Juan de los Morros, en una parròquia on viu el dia a dia dels seus veïns més necessitats.

“Ser Mercedari avui és un repte com ho va ser en els nostres inicis servint a l’alliberament dels captius. Va arribar un moment en què els mercedaris van lliurar les seves vides perquè els cristians poguessin sortir en llibertat. Avui, certament, tenim noves formes de captivitat, però també altres similars a les d’aquesta època en què va néixer l’ordre “.

Va explicar que encara hi ha llocs del món “on esclavitzen a una persona per la seva condició de fe; grups de persones que són perseguits, empresonats i assassinats per creure en Jesucrist, per part de radicals musulmans com va passar fa poc “.

Néstor Burgos va parlar de les noves formes de captivitat presents en el món de les drogues, en l’alcoholisme, a la tracta de persones, en els emigrants. “De manera que la nostra espiritualitat i el nostre carisma encara té molts reptes que afrontar i tenim molt a aportar a la humanitat”, va sostenir el mercedari.

Dades per a Veneçuela. Els Mercedaris van arribar a Veneçuela amb l’inici de l’època colonial encara que no es van establir fins 1642. La primera missa en territori veneçolà va ser el 23 de novembre de 1527, presidida pel mercedari Antón Merino, qui era capellà del conqueridor don Juan de Ampíes, fundador de Coro. Tots dos venien de l’illa de Santo Domingo i van tornar sense gaire èxit. Gairebé un segle després, en 1637, desembarquen a La Guaira els pares mercedaris, Juan de Espinoza i Baltasar de Jaque. Després, el 1642, funden a Caracas el primer convent veneçolà.

Segons el portal que els identifica, l’Ordre de la Mercè està estructurada en províncies, rectories i delegacions. Està present a 4 continents, 22 països i 152 comunitats, comptant amb 800 frares. De l’arbre plantat per Pere Nolasc, van néixer, a part de l’ordre masculina, les monges mercedàries, els instituts religiosos i diverses fraternitats laïcals que formen la Família Mercedària. Felicitacions.

Ramón Antonio Pérez

Texto de [www.aleteia.org]

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search